Certificat d'eficiència energètica en obra nova

La gestió eficient de l'energia al sector de l'edificació minimitza les necessitats energètiques de l'edifici per tal d'estalviar i fer-ne un ús tan racional com sigui possible de l'energia disponible. Així mateix, contribueix a reduir les emissions de CO2, el gas responsable de l'efecte hivernacle responsable del canvi climàtic.

L'atenció al consum d'energia comença amb l'aprovació del projecte d'execució que ha de disposar del certificat d'eficiència energètica corresponent. En acabar la construcció, s'emet un segon certificat d'eficiència de l'edifici construït.

Ambdues certificacions han de coincidir per garantir que l'obra compleix les normatives vigents al CTE (Codi Tècnic d'Edificació) abans de procedir a la venda i ocupació.

L'eficiència energètica d'un edifici es calcula mesurant l'energia que consumeix durant un any en condicions d'ús i ocupació normals quant a calefacció, aigua calenta sanitària, ventilació i il·luminació.

Aquestes dades expressen uns valors finals de consum d'energia, mesurats en quilowatts hora per metre quadrat (kWh/m2 any) i en quilograms de CO2 per metre quadrat d'habitatge (kg CO2/m2 any) que es corresponen amb una lletra de l'escala d’eficiència energètica de l'edifici.

En funció dels resultats obtinguts en calcular l'eficiència energètica de l'edifici, s'emetrà el certificat energètic corresponent que determinarà la seva qualificació energètica expressada en una escala des de la lletra (A) per als més eficients fins a la lletra (G) per als menys eficients.

I és que un edifici amb classificació energètica tipus A pot consumir fins a un 40-50% d'energia menys que un edifici amb classificació E o G.

Es poden identificar certs elements que fan d'un edifici un espai energèticament més eficient:

• El disseny i orientació de l'edificació tenint en compte la posició solar i el seu entorn (arquitectura bioclimàtica)
• L'adequat aïllament tèrmic de façanes, cobertes, sostres, etc. produirà una menor demanda de calefacció i aire condicionat en evitar les pèrdues de fred i calor de l'habitatge.
• La implementació d'energies renovables; com l'ús d'energia solar tèrmica per a la producció d'aigua calenta sanitària o la utilització de sistemes d'energia solar fotovoltaica per a la generació d'electricitat o sistemes com la geotèrmia o l'aerotèrmia que permetin millorar l'eficiència dels sistemes de climatització i tanmateix reduir les emissions de CO2.
• La integració de sistemes de mesurament i control programables, com ara termòstats digitals per zones segons la seva orientació
• La utilització de finestres de doble o triple vidre per evitar ponts tèrmics ajuda a conservar el fred/calor que es genera a l'habitatge i aïllar-lo de l'exterior
• La gestió sostenible de consum d'energia a zones comuns, com passadissos i ascensors.5 raons per viure a Vilanova i la Geltrú