Història i curiositats de l'escultura Pasífae de Vilanova

L'obra representa una gegantina vaca de raça retinta, típica del Guadalquivir, que es caracteritza per les seves estilitzades banyes i que alberga al seu interior una bella figura femenina nua, però, quina és la seva història? A les següents línies us expliquem algunes curiositats.

No són gaires els artistes contemporanis que han dedicat algunes de les seves obres a recrear temes mitològics. Pasífae, l'escultura que s'entreveu a l'horitzó de la ciutat ret homenatge a un famós relat mitològic grec

La llegenda explica que, a la mort d'Asterió –rei de Creta–, Minos es va proclamar monarca. Perquè els seus súbdits veiessin que el nou governant comptava amb el suport dels déus, Minos va demanar a Poseidón que li concedís un present com a prova de la seva benedicció: si el déu hel·lè dels mars li enviava un animal, ell el sacrificaria en el seu honor.

Posseidó, davant d'aquesta sol·licitud, va fer emergir de les aigües mediterrànies un bou toro blanc que va fer arribar fins a Minos. No obstant això, el nou rei de Creta, impressionant per la força, la majestuositat i la bellesa de l'animal, va resoldre no sacrificar-ho i va oferir a Posidó un altre toro al seu lloc. Furiós, el déu del mar va descarregar la seva ira contra Pasífae, esposa de Minos. La bella reina de Creta, es va enamorar de l'animal segons els desitjos de Posidó.

Pasífae, consumida pel desig, perseguia el toro diví pels camps de Creta. Va ser llavors quan va demanar ajuda a Dèdal, un dels millors artistes i enginyers de l'època, que va construir en fusta l'estructura d'una vaca, la va revestir amb una pell de vaca autèntica i, col·locant la reina a l'interior, va aconseguir immediatament atreure l'atenció del toro, que no va trigar a fecundar Pasífae. Aquest és el moment que reflecteix l?escultura. D'aquesta unió va néixer un estrany ésser que tenia cos d'home i cap de bou: el famós Minotaure.

El març de 1989, els habitants de Vilanova i la Geltrú van veure per primera vegada les maquetes i esbossos encarregats per l'Ajuntament per instal·lar la gran escultura de bronze a l'espigó central de la platja de Ribes Roges.

El projecte es va trobar amb l'oposició de molts veïns de Vilanova i la Geltrú que només veien “una vaca” al mite grec de Pasífae. Així mateix, les grans dimensions i el pes de l'escultura en relació amb la base fràgil de l'espigó obligaven a reforçar la infraestructura.

Tot i les dificultats i desacords que l'obra va despertar entre la població de Vilanova i la Geltrú, el projecte va ser finalment aprovat per l'Ajuntament i va continuar avançant.

Entre els anys 1991 i 1992, els esbossos i maquetes van donar forma a la reconeguda escultura de bronze de 3 metres d'alçada i 6 de llarg forjada per l'escultor Oscar Estruga (Vilanova i la Geltrú) en una fosa de Madrid.

L'any 1992, mentre s'executaven les obres de rehabilitació del Passeig Marítim de Vilanova, l'escultura de Pasífae, que havia estat traslladada des de Madrid, descansava al Pavelló Municipal d'Esports.

Durant el mes d'octubre de l'any 1993, es va instal·lar l'escultura de tones de pes sobre una base de formigó reforçat i va quedar a una alçada més elevada de la prevista inicialment.

L'originalitat, la mida i la ubicació de l'escultura sorprenen el visitant que arriba per primera vegada a la platja de Ribes Roges. A la vora del Mediterrani català, esquitxada pel mateix mar que banya les costes de l'illa de Creta, l'obra d'Estruga constitueix una al·legoria del mite de Pasífae, una de les llegendes cretenques més conegudes.

Font: Vilanova.blog